Adolescència i música. Amics inseparables.

adolescents musicaPINIMAGE

ADOLESCÈNCIA  I MÚSICA. AMICS INSEPARABLES

Un dia t’adones que no recordes com ni quan va passar, fas enrera la memòria i l’únic que trobes són subtils senyals en forma de llampecs: aquell cop que anàveu al cotxe… el vespre que abans de dutxar-se senties la seva veu incansable… quan vas fer un comentari sobre aquella cançó que sonava i ràpidament et va dir qui la cantava i quines altres tenia… i així, quan ets conscient que la música ha tornat a casa teva, saps que li has donat la benvinguda a la (pre)adolescència.

La música està sempre present al llarg de la nostra vida, als més petits els hi agraden els ritmes repetitius que puguin imitar i els encanta moure’s en sentir una melodia. A aquest període li segueix un de més calma fins que al voltant dels deu u onze anys comença a tenir, novament, un pes important a la vida dels nostres fills i filles.

Quina relació estableixen els (pre)adolescents amb la música? No hi ha dubte que la música és un extraordinari element socialitzador. En aquesta etapa vital en què pren importància el sentiment de pertinença al grup, gaudir i compartir la música amb els amics els ajuda a afiançar aquests llaços d’amistat i definir la seva pròpia personalitat.

La música, a més, manté una estreta relació amb les nostres emocions, ens fa despertar tot tipus de sentiments des d’una immensa alegria fins una profunda tristor.

Sociabilitat, emocions i autoconeixement són peces claus en aquests anys i la música es converteix en el seu eix vertebrador.

our-story-8PINIMAGE

La relació amb els iguals és fonamental en aquest moment, sentir que formen part d’un grup els dóna seguretat i confiança i els ajuda a trobar la seva identitat; compartir gustos musicals és un element més per establir relacions amb els altres. És un període de descobriment, de nous aprenentatges, es mouen en la dicotomia de la dependència/independència i la música es converteix en una companya d’aquest viatge, el seu refugi en els canviants estats d’ànim en què es veuen immersos. Tot es viu amb gran intensitat, tot és rellevant per a ells en aquell instant.

Basats en la nostra pròpia experiència, pares i mares i uns quants anys després d’haver superat aquesta etapa, si fem la vista enrera som capaços de recordar clarament quina era aquella música que escoltàvem; poden haver canviat les nostres preferències musicals però només sentir els primers compassos d’alguna d’aquelles cançons sembla que el temps s’hagi aturat i afloren les vivències passades.

Emocions i música es troben al còrtex prefrontal del cervell raó per la qual la música pot provocar tot tipus de sentiments. L’adolescència ve acompanyada d’un auge hormonal, hormones que assenyalen al nostre cervell que s’estan vivint moments de gran importància vital que la memòria s’ocuparà d’emmagatzemar: estan construint la seva pròpia banda sonora.

I, sí, confesso, la meva està plena de les cançons de Rick Astley, Alejandro Sanz, Jason Donovan, Kylie Minogue… 😉

I la vostra, quina és la playlist de la vostra banda sonora?

Referències bibliogràfiques

Alluri, V. et al. From Vivaldi to Beatles and back: Predicting lateralized brain responses to music. Neuroimage. Desembre 2013, 83, 627-636

Raiche, Marcus E. (Ed.).  Intensely pleasure to music correlate with activity in brain regions implicated in reward and emotion. Washington: 2001. Washington University School of Medicine, St.Louis, MO.

Stevens, C. Is memory for music special? Memories Studies. 2015, 8(3), 263-266

torna a l'iniciENVIAR PEREMAILFacebookPOST

Your email is never published or shared. Required fields are marked *

*

*