L’efecte Pigmalió. La importància de les nostres expectatives

Efecte pigmalióPINIMAGE

 

Ahir va ser el gran dia. Un curs més, alumnes i escola van retrobar-se o, en alguns casos, van trobar-se per primera vegada. Recordo sempre les meves nits abans de començar amb el mateix neguit de qui espera els Reis, una barreja entre nervis, il.lusió i tristesa per l’estiu que deixava enrere. Saber qui seria el meu (o la meva) mestre(a) també ocupava part d’aquelles hores d’insomni.

I l’endemà, quan tornaves a veure les cares dels teus amics, entre abraçades i riures descobries que t’invaïa una meravellosa sensació de tranquil.litat però… què passava amb el professor/a que es trobava davant d’aquella classe? Què en devia pensar?

L’any 1964, R.Roshental i L.Jacobson (1) van realitzar un experiment a una escola de Califòrnia (publicat el 1968) per comprovar si les expectatives dels professors influïen en el rendiment dels seus alumnes, el què es coneix com l’efecte Pigmalió.

Qui era Pigmalió?

Explica la mitologia grega que un Rei de Xipre, Pigmalió, va buscar la dona perfecta per casar-se amb ella sense aconseguir trobar-la fins que va decidir escolpir-la ell mateix. Quant més hi treballava en fer-la, més li agradava i més enamorat es sentia d’ella fins al punt de desitjar que es convertís en un ésser real. Tan gran va ser el seu desig que va demanar ajut a la deessa de l’amor, Venus Afrodita, que va ajudar-lo a fer realitat el seu somni, naixent així Gal.latea, la seva dona ideal.

En què va consistir l’experiment?

Es va realitzar un test d’intel.ligència a tots els alumnes i se’ls hi va dir a l’equip de professors que a través d’aquest test es podien identificar aquells alumnes que al llarg del curs obtindrien resultats acadèmics superiors a la resta de la classe donada la seva elevada capacitat però la llista que se’ls hi va entregar va ser triada a l’atzar.

Quins van ser els resultats?

Es va repetir el test al cap de 8 mesos, 1 any i 2 anys i es va poder demostrar que els alumnes que havien estat seleccionats havien millorat significativament els seus resultats acadèmics.

En l’àmbit educatiu, l’anàlisi d’aquest experiment ens porta a parlar de les profecies autocomplides (terme establert pel sociòleg R. Merton): les creences dels docents sobre les capacitats dels seus alumnes tenen com a resultat conductes que esperen els propis professors.

L’esquema seria el següent:

efecte pigmalio esquemaPINIMAGE

Els autors determinen 4 elements per a què aquestes expectatives es transmetin als alumnes:

  1. CLIMA EMOCIONAL més proper: a través de la comunicació no verbal el professor transmet les seves emocions
  2. S’ENSENYA MÉS MATÈRIA: el docent s’esforça en satisfer més les seves necessitats i és més exigent amb aquell alumne de qui espera més
  3. PREGUNTA MÉS i amb més dificultat donat que confia més en les seves respostes i a la vegada els hi dóna més temps, suggereix alternatives i fa menys interrupcions
  4. MÉS ELOGIS: quant més es creu en l’alumne, més se’l lloa perquè aconsegueixi millors resultats

És fonamental que a les aules (i fora d’elles) prescindim de les etiquetes i els prejudicis. Hem de desenvolupar-nos en un clima favorable per a tots els alumnes treballant la seva motivació i autoestima com a elements claus del seu procés d’aprenentatge. Seguint en R.Pianta (1) les pautes que podem seguir a l’escola per tal d’evitar aqueste efecte Pigmalió serien:

  1. OBSERVA’LS: què prefereixen fer? com els agrada participar?
  2. ESCOLTA’LS: què els motiva, quines són les seves metes
  3. PARTICIPA: parla amb els alumnes dels seus objectius i interessos
  4. EXPERIMENTA: canvia les teves reaccions en funció de les reaccions dels alumnes
  5. CONEIX-LOS: dedica’ls-hi una mica de temps amb independència del rol de professor, triant alguna activitat i treballa els punts forts dels alumnes
  6. ARRIBA’LS: què els hi agrada fer fóra de l’escola? quina activitat en forma de projecte, per exemple, podries compartir amb ells?
  7. EMPATITZA: sent la teva classe a través dels ulls dels teus alumnes. Com et senties quan eres com ells? Què era el millor i el pitjor

En definitiva, creiem en ells i fem-los crèixer amb seguretat i estima sabent que els hi estarem fent sempre costat.

Fins la propera!

 

 

Referències bibliogràfiques

(1) Rosenthal, R.; Jacobson, L. (1968). Pygmalion in the classroom: teacher expectations and pupils intellectual development. New York: Holt, Rinehart y Winston

(2) R.Pianta (2012). Teachers expectations can influence how students perform. NPR.

torna a l'iniciENVIAR PEREMAILFacebookPOST

Your email is never published or shared. Required fields are marked *

*

*